8 de Març: Dia Internacional de la Dona! Seguim amb la lluita!

En diferents societats i cultures la dona sempre ha estat en un segon plànol, és a dir, què les desigualtats entre génere están molt diferenciats i sempre és l’home el superior a la dona. Avui en dia aquestes desigualtats van canviat però encara queda alguns pensaments del que va ser ahir, què hi ha que erradicar.

Hi ha que saber diferenciar entre sexe i gènere; el sexe fa referència al cos, a l’aspecte biologic, mascles o femelles, és l’assignació sexual. Per altra part génere és com aprenem culturalment a ser femenins o masculins. El génere es fa, cada un de nosaltres el construïm. A les xiques ens ensenyen a ser femenines, a ser les dominades front a l’home què és el masculí i es te que comportar com a dominant. Per tant els homes i les dones es someten a les reglamentacions de génere.

A la dona se li ha asociat amb l’àmbit privat, domèstic. A l’home l’asociem en l’àmbit públic, és a dir, fa treballs remunerats per a portar sustent a la família. Aquest repartiment d’activitats és desigual i dificultós per a la dona perquè és negada en la vida pública i a més no cobra pel seu treball a la casa. Ho denominem procés d’asignació de posicions socials i va acompanyat del procés de socialització.

En el procés de socialització les persones tractem d’apendre i posar en pràctica comportaments acceptats per la societat com masculins i femenins. Aquestos comportaments es denominen rols de gènere. Aquestos rols son les activitats i funcions que desempenyen dones i homens. A la dona se la socialitza per a ser una persona pasiva, és la reproductora, la treballadora secundària, mentres que l’home és el cap de família, el treballador i el que te l’autoritat, a més és l’actiu. Dàquesta manera i en aquest pensament de dominant i dominada sumisa podem dir què la dona és l’objecte sexual de l’home. Com puguem vore ens condicionen de tal manera què nosaltres trobem normal i acceptable aquestes desigualtats i no trobem cap dificultat per a la dona.

Aquest repartiment d’activitats i funcions creen estereotips de gènere què són les idees asumides i impostes per la societat sobre les actituts i activitats de les dones i els homens. Els estereotips són models que a força de repetri-se és van afiançant i pasen a ser veritats. Nosaltres interioritzem aquestos models i els aprenem. Els estereotips són la clau de les desigualtats, és a dir, què els individus són manejats per models éstandars què hem aprés i què normalitzem, per això puguem no rebel.lar-nos contra les actituts masclistes perquè aprenem a no fer-ho.

Les institucions socials, a més, suporten aquestos estereotips reproduïnt els patrons de génere.

Les dones tenen un gran obstàcul en l’àmbit laboral, a aquestes se les mostra una incapacitat per a realitzar treballs socialment defenits com d’homens, per example la mineria. Les dones no poden realitzar alguns treballs lliurement perquè són sabotejades. La divisió sexual del treball dú desigualtat i discriminació per a la dona, ja que aquesta al no tindre treball remunerat és dependent de l’home i no te una autosuficiència per a decidir en cada moment de la seua vida. A partir d’así es construïxen vínculs de subordinació. Arrel de la dependència de la dona a l’home i d’aquesta subordinació apareixen els maltractament físics i psicològics, la violència domèstica i sexual.

Pensant-ho d’aquesta manera, les dones estaven, no fa molt de temps, en un perill constant, i en aquest món patriarcal poques alternatives de millora tenien. Però poc a poc les dones s’han fet conscients de què s’ha de conseguir una societat igualitària en la que les dones pugam tindre treballs remunerats i pugam ser lliures i independents per a poder decidir sobre les nostres vides. La divisió sexual del treball ha d’acabar.

Actualment la situació va millorant i, al menys, hem conseguit uns drets mes favorables, però encara és troben algunes discriminacions en àrees laborals. Encara avui hi ha menys puestos en els quals les dones obtinguen un nivell superior com el de caps d’empreses, normalment són els homens els jefes. A més un treball no és pagat de la mateixa manera si el realitza un home o una dona, clarament la dona ix perguent.

Hi ha diferents treballs atribuïts de dones i altres d’homens, per exemple, l’ensenyànça primària o el treball social te que ser desempenyat per dones, mentres que les ingenieries o polítiques han de ser realitzats per homens. Encara avui trobem estes diferències perque en “treballs de dones” puguem vore a poc homens i viceversa.

Així, les dones tenim poques oprtunitats d’accés per al treball ja que les condicions d’igualtatat respecte a l’àmbit laboral són mínimes, encara què poc a poc és va conseguint llevar per complet la discriminació que sofrix la dona.

S'ha d'aconseguir la conciliació entre la vida familiar i la laboral, compartint aquestes tasques dones i homens. I així la dona pot tindre temps per a dedicar-se a ella mateixa què abans no tenia.

El génere ens condiciona a les xiques per a que ens comportem com a femenines i per a que desempenyem activitats de dones. Tinguem que ser dolçes, carinyoses, pasives, tranquiles, amables i coquetes. Mentres els xics, que també han de realitzar treballs d’homens, tenen que ser forts físicament i anímicament, no poden mostrar es seus sentiments, tenen què ser actius i emprendedors, són intel.lectuals i són superios a les dones. Aquestes característiques que cada persona interioritza segons el seu sexe poden, algunes vegades, no correspondre en algunes persones amb el seu sexe biològic. És a dir, que una xica és comporte com xic, culturalment vist seria una xica masculina i se li atribuïria la etiqueta de lesbiana. Igual en un home que es comportara com una xica, que fora femení, diriem que es gay. L’orientació sexual no està lligada al gènere, però nosaltres equivocadament pensem que sí.

Clarament estem en una societat patriarcal en la qual la dona ha d’acoplar-se al món fet per als homens, pensament que ha de canviar i canviará al llarg del temps.

Després d’exposar i argumentar tots els obstaculs als que ens enfrentem les dones, es poden pensar i idear unes sol.lucions efectives.

En primer lloc, les dones han de pendre conciència de la seua situació i han de decidir lluitar contra les desigualtats de gènere per a conseguir una societat sense discriminacions en el qual homens i dones puguen conviure amb igualtat de condicions. Però la realitat ens diu que hi ha molt poca movilitat per part de les dones i que hi ha un gran conformisme i és normalitza massa la seua cituació. Afortunadament, dia a dia, hi ha cada vegada més dones que es donen conter de la situació i desideixen pendre medides. Les dones maltractades pels seus marits tenen la valentia de denunciar-los. I és fan manifestacions en contra de la violència masclista. Paradojicament, hi ha més morts de dones a mans de les seues parelles.

Per a conseguir la igualtat ha de desapareixer per complet els estereotips de génere i els rols de génere. Les categories socials d’homens i dones no han d’existir. A més als xiquets i xiquetes no els hem de socialitzar segons aquestos models, hem d’educar-los en la igualtat. La base de tot és l’educació i en aquest sector hem d’avançar cap a una societat sense discriminacions.

Hem de conseguir una societat en la que homens i dones s’encarreguen de totes les activitats: les domèstiques i les laborals, cobrant igual i tinguent les mateixes hores de treball fora i dins de casa. La societat patriarcal ha de desapareixer per complet. S’ha de valorar tant a la dona coma l’home sense fer cap distinció.

Pretenem què la dona i l’home siguen iguals en condicions i drets, però no s’ha de intentar unificar i uniformar a ambos sexes, ja que cada un, com cada persona, són diferents però en la igualtat. Hi ha que acceptar les diversitats culturals, ètniques, socials, sexuals i de genere. Però mai subordinar una a l’altra. Igualtat de dret per a totes les persones sense pensar en motius de raça o génere. Siguem diferents, però iguals en drets laborals i personals.

Avui en dia, tinguem una legislació igualitària en la que els drets de les dones queden expostes, però les desigualtats i les discriminacions continúen. Si pensem positivament puguem divisar un futur igualitàri i amb més drets per a les dones.